Fu, el protagonista d’aquesta novel·la, viatja a Nova York en uns anys d’expansió i llibertat. Però també al tren dels Catalans a Sabadell Rambla que duia a Barcelona als estudiants que anaven a la universitat. O a l’estació del Nord, que feia una via més prosaica i obrera per Barberà, Cerdanyola i Montcada. El mateix tren que, en direcció contrària, enfilava cap a Terrassa i es perdia cap a Saragossa i que el pare s’havia fet tips d’agafar, amb una maleta amb tot el «mostrari» a la recerca de clients més enllà de l’Ebre. Amb el seu propi mostrari fet d’il·lusions i desvaris, deliris i desenganys, Fu repassa la seva deriva a molts llocs de pas i d’altres inhòspites estacions on va asseure’s, va somriure i plorí.
