La Mimi Banús i en Mateu Serra celebren la revetlla de Sant Joan del 1935 al Club de Tennis Barcelona. Tot plegat, un miratge de lamé daurat, mantons de Manila, xampany, còctels, focs d’artifici i cambrers del Ritz. La Mimi i en Mateu volen passar-s’ho bé i aprofitar l’estiu: estan a punt de contraure matrimoni i endinsar-se en el laberint de les rígides convencions socials del seu entorn. Com tots els seus amics, deixaran enrere una adolescència de llarga durada –despreocupada i plena de comoditats enlluernadores– per formar part del món dels adults. Aquest és el retrat d’una societat que va esvair-se, amb els seus costums i les seves inflexibles tradicions, el juliol del 36. La crònica d’un grup de joves que, completament condicionats per l’educació que van rebre, van haver d’aprendre a callar, fingir i aparentar per pura supervivència.
Una història d’amors i desamors, de resiliència, de memòries, de secrets, de mentides i de mitges veritats. Una mirada audaç i punyent a una generació que va ser obligada a madurar de cop, potser involuntàriament, sense temps per provar i errar, sense assajos, titubejos o marges.
