Els arbres no s’ho mereixen és una col·lecció de contes que sacsegen el seny i l’etiqueta. Les narracions transiten entre l’absurd i la lucidesa, la caricatura i la tragèdia, el joc i la ferida. Amb un estil desvergonyit i una llengua precisa, l’autor construeix un univers on tot és susceptible de mofa —la família, el sexe, la religió, la mort— però també d’esquinçament.
Aquí les rialles sovint s’ofeguen a mig coll, perquè et fan riure quan no toca i rere la sàtira s’amaga la crueltat, la tendresa o la desesperació. Aquest llibre és una declaració de guerra a la literalitat i un cant al deliri lúdic, però també converteix la incomoditat en una forma de plaer narratiu.