• CATALÀ, LLENGUA MITJANA D'EUROPA, EL

    MULTILINGÜISME, GLOBALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA

    BASTARDAS I BOADA, ALBERT/BOIX-FUSTER, EMILI/TORRENS GUERINI, ROSA M. OCTAEDRO Ref. 9788417219093 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalme...
    Ancho: 120 cm Largo: 230 cm Peso: 501 gr
    Sense estoc
    19,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-17219-09-3
    • Data d'edició : 01/02/2018
    • Any d'edició : 2018
    • Idioma : Catalán
    • Autors : BASTARDAS I BOADA, ALBERT/BOIX-FUSTER, EMILI/TORRENS GUERINI, ROSA M.
    • Nº de pàgines : 316
    • Col·lecció : HORITZONS-EDUCACIÓ
    Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d02019;aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d02019;altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l02019;estonià, etc.).

    La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d02019;això s02019;ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l02019;ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s02019;observen casos de castellanoparlants d02019;origen que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s02019;hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma.

    En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l02019;actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l02019;àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades