• LLITS DELS ALTRES, ELS

    PREMI ROC BORONAT

    PUNSODA I RICART, ANNA AMSTERDAM Ref. 9788416743780 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    Una novel·la destinada a sacsejar la literatura catalana. Una autora cridada a deixar empremta. Una autèntica revelació. La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se.Darrere la barra, l’atén una antiga...
    Ancho: 140 cm Largo: 220 cm Peso: 250 gr
    Sense estoc
    16,90 €
  • Descripció

    • Nº de col·lecció : 165
    • Col·lecció : AMS
    • Nº de pàgines : 144
    • Autors : PUNSODA I RICART, ANNA
    • Idioma : Catalán
    • Any d'edició : 2018
    • Data d'edició : 01/09/2018
    • ISBN : 978-84-16743-78-0
    Una novel·la destinada a sacsejar la literatura catalana. Una autora cridada a deixar empremta. Una autèntica revelació. La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se.
    Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. «Encara no t’agrada res?», li demana d’entrada. «Ara ja menjo de tot», respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
    Anna Punsoda il·lumina els racons més obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara, per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls, sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.
    «Tot pot amagar-se, però hi ha històries que són aguilots pessigant-te el fetge. Les espantes i et tapes com pots el forat que t’han obert. Aprens a caminar tort i foradat, amb un braç dedicat a espantar bèsties. Perquè a tu què t’interessa? A tu t’interessa caminar. Aleshores camines tort, foradat i tolit d’un braç, com si no es pogués avançar d’una altra manera. Fins al dia que vols viure i necessites les dues mans.»

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades