Els nens i les nenes d´avui dia passen la major part del temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla. Viuen constantment sota una supervisió adulta obsessionada amb la seguretat i, pràcticament, ja no gaudeixen de moments de joc autònom a l´aire lliure. Una realitat virtual que els allunya encara més de la vida i els redueix a un paper d´espectadors i consumidors passius. L´escassetat d´espai i de possibilitats de moviment, la gran quantitat de representacions abstractes, sense cap relació amb la seva experiència directa, el bombardeig continu d´estímuls (llums, colors cridaners, sorolls, velocitat...) al qual estan sotmesos i, en definitiva, la manca de natura, podrien ser a la base d´alguns dels nombrosos mals que afecten actualment la infància: obesitat, desequilibri de bioritmes, problemes motors i del llenguatge, asma, estrès, agressivitat, TDHA, depressió, etc. Els nens necessiten la natura. Se senten espontàniament atrets per ella i, en el seu contacte, es desenvolupen de manera més saludable en tots els aspectes: físic, emocional, mental, social i espiritual. Estar a l´aire lliure (almenys tant de temps com el que passen a dins), en interacció directa amb la vida, hauria d´estar reconegut (i exercit) com un dret fonamental de la infància, a les nostres societats.
