L'odissea d'un jove que va arriscar la seva vida per un futur millor.
Em dic Ousman Umar. Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perquè això a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilòmetres per anar a l'escola. Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per conèixer el món em va empènyer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs.
Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sàhara a peu i el mar en patera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic. Al cap de quatre anys d'haver iniciat aquella gesta, vaig arribar finalment a Espanya i, després de passar uns quants mesos dormint al carrer, una família em va acollir. La primera nit que vaig dormir a casa seva, tot i les comoditats i el benestar que sentia, em vaig posar a plorar com un nen. Per què havia patit tant? Per què tanta lluita? Què havia fet malament?
Ara necessito explicar aquesta història, fins que ja no hi hagi més històries com aquesta per explicar.
