Amb l’avortament, com amb tants altres temes importants, el patriarcat ens prohibeix la complexitat.
Una història íntima d’interrupció voluntària de l’embaràs.
En aquest cas, o hi estàs a favor o radicalment en contra. Però on és la veu de les dones que ho han fet convençudes i han patit al seu cos i a la seva ànima el dolor de l’experiència? Dolor encara més terrible per la llei del silenci que l’envolta, un tema massa personal, massa íntim per parlar-ne obertament.
A He avortat Pauline Harmange ens ofereix les reflexions que va haver de fer quan va passar el que era impensable per a ella, que sempre s’havia preocupat de fer les coses «correctament». Feminista convençuda, i totalment a favor del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, explora aquí, d’una manera radical i honesta, les emocions, les reflexions i les contradiccions que va tenir, i posa de manifest que aquest encara és un tema tabú, fins i tot entre els col·lectius més emancipats.
«He trigat molt de temps a parlar del meu avortament a altres dones. Escric per dir tot el que el pes del tabú m’impedia entendre. Per acostar-nos a la llum».
Un crit que trenca el silenci per donar suport a les dones que han avortat.
