El dia que vaig marxar és l’evocació del temps sense pressa, de la calma dels dies sense agenda, de l’alegria d’aprendre paraules noves en un idioma nou i de cançons que són la banda sonora d’un temps únic. I també és el relat d’una desaparició volguda, un parèntesi a Aix-en-Provence amb la sensació...
El dia que vaig marxar és l’evocació del temps sense pressa, de la calma dels dies sense agenda, de l’alegria d’aprendre paraules noves en un idioma nou i de cançons que són la banda sonora d’un temps únic. I també és el relat d’una desaparició volguda, un parèntesi a Aix-en-Provence amb la sensación inesperada i agradable de vida i nous copains. Tamisada per l’homenatge a la infantesa i el record precís i emocionat dels pares, Albert Om ens regala una lectura lluminosa i vibrant que ens tempta de fer apressadament les maletes i esborrar-nos una temporada de la vida de cada dia.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
