La meva àvia era un personatge important. Havia estat la dona del cap del poble, era la mare del cap i presidia el consell de dones. La meva mare l'havia de substituir quan l'àvia ja no hi fos, i el meu torn hauria arribat després de la mare, si el món hagués rodat com havia de rodar. Però vaig dir ...
La meva àvia era un personatge important. Havia estat la dona del cap del poble, era la mare del cap i presidia el consell de dones. La meva mare l'havia de substituir quan l'àvia ja no hi fos, i el meu torn hauria arribat després de la mare, si el món hagués rodat com havia de rodar. Però vaig dir que no. Vaig escollir el vent. I la meva família es va pintar els colors del dol per fer patent davant de tothom que estava morta. Si cap nen preguntava per mi, li dirien: «Ha escollit el vent». I així va ser com vaig entrar al món dels esperits. Sense deixar un cos enrere. I després ningú, mai més, tornaria a pronunciar el meu nom en veu alta.
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
