Una visió crítica del model català d'immigració
Durant els últims 25 anys la població de Catalunya ha passat de 6 a 8 milions d’habitants, un creixement de més del 31%. Aquesta xifra és una anomalia al nostre entorn europeu: en el mateix període França, Bèlgica i Àustria van créixer al voltant d’un 15%, i Itàlia i Alemanya un 3%. L'onada d'immigrants econòmics (no pas de refugiats polítics) va començar al voltant de l’any 2000, i va transformar de cop el paisatge dels nostres pobles i ciutats.
L’autor, que és professor de geografia a Noruega, denuncia el discurs hegemònic català, que és el següent: o vols fronteres obertes o ets un feixista. Segons l’autor, qui vol l’entrada massiva d’immigrants és la dreta neoliberal, que desitja mà d’obra barata; per això l’explosió demogràfica a Espanya va començar durant la presidència d’Aznar. Per desgràcia, l’actual sensació de col·lapse l’està capitalitzant l’extrema dreta, però el llibre està pensat des d’una posició socialdemòcrata europea, tenint en compte experiències interessants d’altres països. Fins ara, la immigració era un tema expulsat del debat públic, però una societat madura l'ha d'abordar amb serietat, respecte i rigor.
