Un relat emotiu i universal sobre l’absència, la memòria i el llegat que deixen les coses petites.
A Buidar la casa, Care Santos construeix un relat que és alhora dietari íntim, celebració dels objectes quotidians i exploració d’un dol que no parla només de la pèrdua, sinó també de l’amor, dels vincles que ens conformen i de la petjada que deixen en nosaltres.
Quan la protagonista s’enfronta a la tasca inevitable de buidar la casa que un dia va ser llar, cada objecte —una manteguera de vidre, unes ulleres, un interruptor— es converteix en una porta oberta als records, a les paraules no dites i a una relació que continua viva en la memòria.
Un llibre emotiu i universal sobre l’absència i el llegat silenciós de les coses petites.
«La clau fa un so característic quan gira dins del pany: clec. Un clec que vol dir: ets dins. Aquest és el teu lloc. Aquell on vas arribar en néixer. On vas créixer. D’on vas marxar per necessitat, per supervivència. Diverses vegades. Tot i que ara et sembla que, malgrat tots els intents, mai no n’has marxat del tot. Potser no ho faràs mai».
