L’opció d’Orriols comporta la renúncia al catalanisme integrador i a qualsevol possibilitat de ser majoria.
L’ascens d’Aliança Catalana és un dels fenòmens polítics més rellevants de la Catalunya d’avui. Però quines inquietuds expressa el seu creixement? I per què cada vegada més catalans se senten atrets per un discurs centrat en la por?
Antoni Vives parteix d’una convicció clara: els problemes que preocupen una part creixent de la societat són reals, però les respostes de l’orriolisme són equivocades. Perquè trenquen amb el catalanisme, i perquè proposen una idea de nació que es tanca just quan Catalunya necessita tornar a ser capaç d’incorporar persones d’orígens diversos a un mateix projecte nacional.
Una nació que renuncia a l’empelt es condemna a empetitir-se. I l’orriolisme, en nom de la defensa de Catalunya, contribueix decisivament al vell somni de l’espanyolisme: convertir la catalanitat en una identitat cada vegada més minoritària al seu propi país.
