Quan el New York Times publica un vídeo en 360 graus d’un 4 de 10 amb folre i manilles és perquè
plàsticament és impressionant. Centenars de cossos amuntegats, músculs en tensió, fragilitat, el públic
aguantant la respiració... i una petita enxaneta de 8 o 9 anys marcant la frontera entre l’èxit i el fracàs. Però
si la Unesco va declarar els castells patrimoni immaterial de la humanitat (2010) no és, només, perquè els
castells siguin espectaculars i emocionants. És, sobretot, perquè sota aquestes construccions mastodòntiques
no hi ha només els baixos; hi ha colles castelleres. Entitats que lluiten, gaudeixen i es sacrifi quen dia
a dia per aconseguir-ho, que han creat un teixit social dens, divers i ric i que fa perdurar uns valors que van
més enllà de l’estètica majestuosa dels castells.
