Jean (l’etern narrador dels llibres de Modiano, alter ego d’ell mateix) evoca una sèrie de dones del seu
passat, sense una connexió aparent entre elles, si no és potser que la manera de recordar-les les fa semblar
a totes «cossos ofegats que de sobte pugen a la superfície del present». Records que condensen tota
la matèria literària de Modiano, repetits i sempre renovats de llibre en llibre, encarnats en cares, noms i
llocs que a Records dorments ens arriben amb l’eco llunyà i fragmentat dels somnis. Aquest és un llibre
molt curt i molt el·líptic, ple de secrets i de coses callades, que al mateix temps condensa l’essència del
gest poètic de Modiano, despullat de tota nostàlgia però altament colpidor.
