Són una minoria les persones que tenen el que s’enténper una “bona mort”. Iona Heath aborda la definiciód’aquest concepte i convida a pensar quina manera de morirvolem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats.«Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva par...
Són una minoria les persones que tenen el que s’entén per una “bona mort”. Iona Heath aborda la definició d’aquest concepte i convida a pensar quina manera de morir volem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats. «Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva participació en una mort particularment especial en què la persona que mor és capaç de controlar i orquestrar el procés, i morir amb una dignitat i una calma que deixen a tots els del seu voltant, el metge inclòs, amb la sensació de ser uns privilegiats per haver format part de la història; i, d’una manera estranya, senten que aquesta experiència els ha enriquit.», explica l’autora. Però aquesta forma de traspàs és poc habitual. Predominen els casos en els quals la mort es produeix en un context agressiu amb el pacient, sent objecte de manipulació i falta de respecte, amb els acompanyants sotmesos a un dur sofriment.
Suscríbete a nuestro boletín
Suscríbete y recibirás todas nuestras novedades. Cero SPAM, sólo contenidos de valor.
