Aquesta història comença amb un kalàixnikov i acaba, cinquanta anys després, amb unes flors. Tot en un balcó de Beirut. Aquesta és la història del periodista occidental que més temps porta com a corresponsal a l’Orient Mitjà. Tomàs Alcoverro va editar articles de Pla, va viure el París del 1968, va convidar García Márquez a una paella a Badalona quan el novel·lista no era conegut i va volar amb Josep Tarradellas en l’avioneta que el va tornar de l’exili. Però, sobretot, ha estat testimoni directe de les convulsions del món que s’estén entre el Caire i Teheran: l’enterrament del Nàsser, el retorn de Khomeini o l’Arafat del Setembre Negre. Des dels mitificats quibuts israelians del 1967 a l’última gran explosió al port de Beirut, Alcoverro explica històries que ell sempre ha escrit amb bolígraf abans de passar al teclat. “Escric totes les guerres a mà sobre paper. És més sensual”.
