Com si hagués volgut tornar als inicis d'El gos de terracota, el crim que haurà d'investigar el comissari Montalbano en aquest episodi es remunta a molts anys enrere, i a sobre l'única pista de què disposa és un pany de paret blanca filmat amb una vella súper-8.
Molt més modernes, en canvi, són les càmeres del rodatge d'un serial suec que, casualitats del destí, ha pres com a plató la Vigata dels anys cinquanta. L'emmascarament i l'ocupació dels carrers trastorna el pobre comissari, que opta per la fugida, sempre fallida, cap a la Livia i les xarxes socials d'on neix un delicte desconcertant: un escamot suposadament terrorista ha assaltat l'escola de la vila per venjar-se d'una colla de nanos... de tretze anys. És el món a l'inrevés.
