La Mira té deu anys, és curiosa de mena i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar, però no que la mirin. I és molt tímida. Exageradament. No suporta ser el centre d’atenció. A ella el que li agrada és dibuixar, i amb un llapis a la mà les hores li passen volant. Per això, quan els pares la matriculen a l’acadèmia de ball del poble, li cau el món a sobre. Però la Mira també és orgullosa i accepta el repte: qui sap si al final ballar l’ajudarà a perdre la vergonya.
«Els límits de la timidesa existeixen, però no hi són per sempre.»
