Poc després d’haver fet els vint-i-cinc anys, la Libby Jones rep la carta que havia estat esperant tota la vida. Obre el sobre amb un únic pensament: «Per fi descobriré qui soc realment». La carta no només li revela la identitat dels seus pares biològics, sinó que, a més, la informa que és l’hereva d’una mansió abandonada al barri de Chelsea valorada en milions de lliures. La seva vida està a punt de canviar. Però el que no s’imagina és que hi ha altres persones que han estat esperant aquest moment i que estan a punt d’irrompre en el seu camí.
Fa vint-i-cinc anys, la policia va acudir al número setze de Cheyne Walk, alertats pel plor d’un nadó. Quan hi van arribar, van trobar una nena de deu mesos en perfecte estat al bressol de la seva habitació. A la cuina, hi havia tres cadàvers, tots vestits de negre, al costat d’una nota escrita a correcuita. I dels altres nens que vivien en aquella casa no n’hi havia ni rastre...
