Hi ha barreres que només l’esperança i el desig poden tirar a terra.
La gran tornada de Murakami a la novel·la després de La mort del comanador
El protagonista d’aquesta novel·la no pot imaginar que la noia de la qual s’ha enamorat està a punt de desaparèixer de la seva vida. D’instituts diferents, es veuen quan poden i tot i que ella també l’estima, li diu que no pot estar amb ell. En les seves trobades, li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest, on se sent com una ombra. A poc a poc, la noia comença a explicar-li els problemes emocionals que té, atacs ocasionals de pànic i depressió, que la porten a deixar l’escola i tancar-se a casa. I un dia, amb una carta de comiat, ella desapareix. El protagonista, desesperat per veure-la, al cap del temps aconsegueix d’alguna manera arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles, tal com l’han imaginada, existeix, perquè tot és possible en un univers on la realitat, els somnis i les ombres es fonen i s’escapen dels límits de la raó. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.
