Tenim un minut per tothom i dos per ningú. Arribem a l’oficina un dilluns, obrim el correu i una allau d’obligacions ens reclama amb urgència. Data d’entrega, «per ahir». Malgrat intentem seguir el ritme, malgrat intentem ser «cada dia millors», vivim aquesta agitació constant amb gran insatisfacció...
Tenim un minut per tothom i dos per ningú. Arribem a l’oficina un dilluns, obrim el correu i una allau d’obligacions ens reclama amb urgència. Data d’entrega, «per ahir». Malgrat intentem seguir el ritme, malgrat intentem ser «cada dia millors», vivim aquesta agitació constant amb gran insatisfacció, i l’excés d’estímuls ens porta, paradoxalment, a una mena de bloqueig: al «no puc més» i al «no em dona la vida».
Per a Lluís Aguiló, l’hiperacceleració que vivim, en un ritme digital que no descansa, ens porta amb freqüència a una congelació dels afectes que ens impedeix pensar, sentir i imaginar futurs diferents a un present que no aconseguim comprendre. Ajudant-se de fonts que van des de Mark Fisher i Oliver Sacks a l’influencer Llados, Aguiló traça un agut diagnòstic de la que potser sigui la principal patologia dels nostres dies: la paràlisi per agitació.
Suscríbete a nuestro boletín
Suscríbete y recibirás todas nuestras novedades. Cero SPAM, sólo contenidos de valor.
