PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA
Entre Cuba i Barcelona al segle XIX, una gran història de lluita, ambició i supervivència que recorda el millor Dickens.
Cuba, 1852. A les plantacions de canya de sucre prop de Santiago neix el destí d’en Luis Massó, fill d’una esclava negra i alliberat de petit en un món que continua governat per cadenes invisibles. Sota la tutela d’un sastre d’origen francès aprendrà un ofici que es convertirà també en una forma de dignitat i resistència.
Mentrestant, l’Antonio López —futur marquès de Comillas— construeix un imperi comercial entre Cuba i Barcelona, fonamentat en els negocis colonials i l’ombra persistent de l’esclavisme. El destí d’ambdós quedarà unit per una relació desigual que travessarà oceans, classes socials i prejudicis.
Quan en Luis arriba a Barcelona, descobreix una ciutat convulsa i fascinant: fàbriques en expansió, revoltes obreres, salons burgesos i fortunes nascudes a l’empara de les colònies. El seu talent com a sastre li obrirà portes, però el color de la pell continuarà convertint-lo en un estrany als ulls d’una societat que l’admira i el rebutja alhora.
Entre amistats decisives, passions prohibides i l’anhel d’una vida millor, en Luis no deixarà mai de somiar amb París, una ciutat idealitzada des de la infantesa que, en el seu imaginari, representa la llibertat i la dignitat que sempre li han estat negades.
Des de les plantacions cubanes fins a l’Exposició Universal del 1888, El sastre de Barcelona és una gran novel·la històrica sobre identitat, ambició i supervivència; la història d’un home disposat a desafiar el lloc que el món li havia reservat.
