Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d’allò que està a punt d’esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l’aigua i una conversa feta d’interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l’espai fràgil des del...
Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d’allò que està a punt d’esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l’aigua i una conversa feta d’interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l’espai fràgil des del qual una relació s’acosta a un límit difícil d’anomenar. Jon Fosse construeix a partir d’aquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, l’absència i la dificultat de ser. L’obra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a l’absència i al record.
Suscríbete a nuestro boletín
Suscríbete y recibirás todas nuestras novedades. Cero SPAM, sólo contenidos de valor.