Tenir fills és una elecció individual. Criar-los, una responsabilitat col·lectiva.
Mai no havia estat tan difícil tenir fills i mai no havia estat tan exigent criar-los. A les mares d’avui se’ls demana que treballin com si no tinguessin criatures i que criïn com si no tinguessin feina; que s’informin, es formin, estimulin, alletin, acompanyin i estiguin presents, sempre presents.
Marta Roqueta-Fernàndez desemmascara les contradiccions de la maternitat intensiva i qüestiona alguns discursos que, fins i tot des del feminisme i l’anticapitalisme, poden convertir la criança en una nova forma de sacrifici i de culpa. Davant d’aquest ideal impossible, proposa recuperar una idea radicalment senzilla: criar ha de poder ser plaent, i cuidar les criatures és una responsabilitat de tota la societat.
