Amor i no, d’Alba Dalmau. Editorial Angle.

I que bona que és l’Alba Dalmau! Barreja l’art, l’amor, els sentiments i les afeccions com una artista modela la seva obra.

"Amor i no" està ple de detalls i captures difícils d’oblidar. Dalmau ens passeja per dues vides de manera magistral. El lector no es desempallega dels sentiments ans al contrari, mica en mica es van acumulant i van creixent amb fermesa i solidesa a la seva gola talment com no es pot parar de llegir de manera irrefrenable cada mot de la narració.

L’Yngve i la Carme un dia van ser parella, però la seva ruptura no va fer que l’amor s’acabés. Pot haver-hi amor després de l’amor?

Cadascú en la seva vocació i les seves vides trobaran la manera per ser presents, veure’s i no perdre tot el contacte. Tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills... es formaran nous calius, passions... en definitiva una història poc convencional però meravellosa!

“... ens hem estimat fins al final i ens hem begut tot l’amor que conteníem l’un per l’altre, sense que existís una paraula per fer-ho, perquè el dia que vam declarar la fi vam tornar a començar sense ser amics, ni germans, ni amants, només com dues persones que van decidir que valia la pena continuar i prou.”

L’amor que l’escriptora ens escriu és dur amb una càrrega emocional que ha de treballar la duresa de qualsevol temptació.