La banda dels nanos, de Roberto Saviano. Edita: Anagrama

26/11/2017
  • Títol original: La paranza dei bambini

    Traductor: Pau Vidal

    Tancar aquest llibre i encara estar paralitzada per la violència de la camorra napolitana és dir-vos que Roberto Saviano ha tornat per ensenyar-nos, aquesta vegada en format novel·la, un altre episodi de com es viu o alguns aspiren a viure a la màfia de Nàpols. Amb l’estómac encongit, la major part de la seva lectura m’ha semblat excel·lent i terrible com ens dona a conèixer una realitat esfereïdora. Llegim per aprendre i Saviano té clar com ha d’ensenyar.

    Molts coincideixen que aquest llibre vindria a ser la segona part seu famós llibre “Gomorra”. Pel cas la duresa d’aquest llibre m’ha estat doble perquè els protagonistes que aspiren a tenir la seva pròpia barca camorrista són joves adolescents, encara mecs i que sense por i amb molta excitació desitgen tenir la seva banda. Volen que els respectin dominant així, el barri de Forcella.

    Per aconseguir-ho s’ha de tenir el valor suficient per a traficar amb drogues, matar i extorsionar. Consideren que així es guanya la veneració: a través de la por i la violència. La sang es paga amb sang.

    L’agost d’aquest any, arran dels atemptats de Barcelona vam veure als progenitors dels joves terroristes per la televisió. Ens preguntàvem si estaven al cas de com actuaven fora de la seva vista els seus fills. Però no, no sabien ni tan sols què tramaven. Als pares i mares dels nois napolitans del llibre de Saviano tampoc saben què pretenen els seus fills quan queden? més sovint del normal. No sospiten que estan posats en negocis que en un present i futur proper marcarà les seves vides per sempre. Per ells el radicalisme significa respecte.

    A aquests nois els plouen els diners, venent droga, robant, creant por al barri i matant. Això els excita.

    En Nicolás, àlies el Maraja, és el líder del grup i és el més perillós. Ell és qui contagia el mal enmig de tot el cau. Es belluguen amb motos i ningú els pot atrapar. El poder del líder no deixa de sorprendre’ns. La reflexió seria com es creen els cabdills: s’hi neix?

    Saviano sap de què parla quan escriu sobre la camorra. És capaç de traslladar-te a primera línia del funcionament d’aquesta màfia. No dubteu que és una bona lectura, per dura que sigui.

    És remarcable la magnífica traducció de Pau Vidal en la traducció del llenguatge dels joves i de carrer a Nàpols, que té el seu propi argot.

     





Cercar entrades

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades