L'arrecacors, de Boris Vian. Edita: Club Editor.

24/06/2018
  • Traductor: Joan-Lluís Lluís 

    Un dia rebo la trucada de la Maria Bohigas, editora de Club Editor. Abordem el tema de la trucada i ella com qui no vol la cosa ja m’està parlant dels propers llibres que sortiran de manera immediata i en els propers mesos. Entre ells em parla de L’arrencacors. Si bé conec l’autor, no li conec res perquè mai li havia llegit res fins ara.
    Aquelles coses que té la Maria quan parles amb ella. Sempre et pregunta com va la feina, com estàs... aquell savoir faire tan característic que sabem els que la coneixem. Li explico que ara mateix, a les llibreries anem escassos de lectors. La baixada sabuda després de Sant Jordi s’allarga de manera fatigosa aquest any. És llavors que l’espontaneïtat de l’editora entra en acció dient-me que ara que tinc tan poca feina, segurament podré avançar-me a llegir-lo. Escric aquestes línies i ric a la vegada perquè és sabut que els llibreters tenim muntanyes de llibres pendents! 
    El cas és que el llibre arriba. Me l’enduc a casa i tal i com escriu un  tweet la Iolanda Batallé, “l’art de les bones biografies de solapa” em sedueix i em capbusso de cop en aquesta novel·la, la qual em costarà explicar-vos després de les sensacions que m’ha provocat. 
    Podríem dir que tota la novel·la és un malson on la folla imaginació de Vian ens endinsa a través dels seus personatges a una tristesa i desesperança  sense aturador i ple de lògiques absurdes. 
    La depressió de la Clémentine desemboca en la folla sobreprotecció als seus tressons fent-la preocupar per a traumes futurs que li provoquen prendre decisions errades i obsessives que esgarrifen tant al lector com a Jacquemort, el psicoanalista. Un home buit al llarg de tot el llibre. 
    També trobem altres personatges, prou curiosos al llarg d’aquestes pàgines, val la pena destacar-vos Gloriös qui posseeix or, però que és pobre i sense amics. Damunt una barca digereix les vergonyes dels altres. 
    Altres personatges i la vida al poble també és tot un escenari ben peculiar i pertorbador. 
    Joan-Lluís Lluís ha traduït i escrit de manera excel·lent el postfaci del llibre, el qual ajuda a conèixer millor a Vian i és fa tan imprescindible com llegir-lo.
     
     

Cercar entrades

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades