Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa. Edicions del Periscopi.
-
Traducció: Pere Comellas / Pròleg: Xavier Aldekoa
Abans de començar aquesta lectura vaig llegir el discurs d’acceptació del Premi Internacional de Literatura Dublín 2017 que va escriure Agualusa. Llegiu-lo! És una meravella que ja ens anuncia què ens trobarem a la novel·la: unes pàgines colpidores que conviden, en més d’una ocasió, a la reflexió.
El pròleg de Xavier Aldekoa completa l’advertiment.
Vaig encetar la lectura un migdia i al vespre em vaig adonar que ja l’havia acabat. Tancava el llibre entusiasmada, però no podia escriure sobre ell. Necessitaria uns dies abans no em posés a escriure aquestes línies.
Teoria General de l’oblit arrenca a les portes de la independència d’Angola. Assolir-la no va ser fàcil, la retirada de Portugal va provocar vint-i-sis anys de guerra civil.
El personatge principal és la Ludovica (Ludo), una noia amb por que se’n va a viure amb la seva germana i el seu cunyat a la capital, però que amb la revolució tothom guilla i ella es queda sola a l’apartament. Atemorida per un mercenari que volia entrar a casa seva s’empareda dins amb totxanes durant vint-i-vuit anys.
Escolta el món a través de la ràdio fins que les piles se li acaben i llavors, cada vegada menys conscient de la realitat, l’endevina a través de les finestres. El carrer pren sentit i conviu amb ella mateixa, un gos que es diu Fantasma i les paraules que escriu, primer en papers i llavors a les parets amb trossos carbó.
Mentrestant la Ludo escolta, observa, imagina i sobreviu. El lector és qui veu l’evolució tant d’ella, com dels altres personatges i el país.
És una novel·la que ens parla de la por, de la por cap als altres i la por de qui viu sota règims autoritaris. La por, com molt bé ens diu Agualusa, ens roba la individualitat. Ens roba la vida.
Us convido al gaudi d’aquest meravellós narrador. Agraeixo a l’editor de Periscopi la descoberta d’un altre autor africà tan diferent als que he llegit. Agualusa té una prosa fresca i àgil. Capaç de captivar qualsevol lector, però alhora commovedora, profunda i punyent.
-
Traducció: Pere Comellas / Pròleg: Xavier Aldekoa
Abans de començar aquesta lectura vaig llegir el discurs d’acceptació del Premi Internacional de Literatura Dublín 2017 que va escriure Agualusa. Llegiu-lo! És una meravella que ja ens anuncia què ens trobarem a la novel·la: unes pàgines colpidores que conviden, en més d’una ocasió, a la reflexió.
El pròleg de Xavier Aldekoa completa l’advertiment.
Vaig encetar la lectura un migdia i al vespre em vaig adonar que ja l’havia acabat. Tancava el llibre entusiasmada, però no podia escriure sobre ell. Necessitaria uns dies abans no em posés a escriure aquestes línies.
Teoria General de l’oblit arrenca a les portes de la independència d’Angola. Assolir-la no va ser fàcil, la retirada de Portugal va provocar vint-i-sis anys de guerra civil.
El personatge principal és la Ludovica (Ludo), una noia amb por que se’n va a viure amb la seva germana i el seu cunyat a la capital, però que amb la revolució tothom guilla i ella es queda sola a l’apartament. Atemorida per un mercenari que volia entrar a casa seva s’empareda dins amb totxanes durant vint-i-vuit anys.
Escolta el món a través de la ràdio fins que les piles se li acaben i llavors, cada vegada menys conscient de la realitat, l’endevina a través de les finestres. El carrer pren sentit i conviu amb ella mateixa, un gos que es diu Fantasma i les paraules que escriu, primer en papers i llavors a les parets amb trossos carbó.
Mentrestant la Ludo escolta, observa, imagina i sobreviu. El lector és qui veu l’evolució tant d’ella, com dels altres personatges i el país.
És una novel·la que ens parla de la por, de la por cap als altres i la por de qui viu sota règims autoritaris. La por, com molt bé ens diu Agualusa, ens roba la individualitat. Ens roba la vida.
Us convido al gaudi d’aquest meravellós narrador. Agraeixo a l’editor de Periscopi la descoberta d’un altre autor africà tan diferent als que he llegit. Agualusa té una prosa fresca i àgil. Capaç de captivar qualsevol lector, però alhora commovedora, profunda i punyent.
